Treballar als jardins que hi ha entre les finques de Can Bernadas, Can Xeco Monnar i La Torre del Governador a Alella, més enllà de la tecnologia i les fórmules matemàtiques que ens faran traspassar a format vectorial tots els elements importants per a un futur projecte de rehabilitació de l’espai, podria ser una d’aquelles raons per les quals val la pena la feina de topògraf. Nosaltres, a diferència dels privilegiats que en van poder gaudir en bona companyia pels seus passeigs i caminets, entre plàtans, cedres, llacs i fonts, ho trepitgem sabent que no acabarem prenent un refresc a la glorieta, perseguits per l’implacable mosquit tigre que s’ha fet l’amo i senyor de la contrada.
Això sí, fer-ne un topogràfic vol dir caminar-ho pam a pam, fixant-te en restes d’estàtues, basses i fonts, jardinets, arbres autòctons i no tan autòctons i imaginant el perquè de cada element que trobem. També ens sorprenen detalls que el modernisme també va deixar en aquest indret, com ara les torres d’entrada a la riera, obra de l’arquitecte General Guitart i Lostaló (1859-1926) i alguns passadissos subterranis, on la imaginació em porta a pensar que era una manera de vacil·lar als convidats, com el que ara té un jacuzzi al jardí o alguna cosa així. De fet, en un d’aquests passadissos, actualment tapiats, hi havia un peixera amb entrada de llum natural des del sostre, com una claraboia que devia deixar clar als convidats el bon gust del propietari i la mida de la seva cartera.
Una altra cosa són les històries paral·leles que acompanyen alguns dels indrets que trepitgem, que adornen la història original ja sigui amb glamour com amb relats fantàstics que sens dubte fan molt més amena la feina. Feia poc que hi treballàvem i com acostuma a passar, tan bon punt muntem l’estació al carrer, sempre hi ha qui no se’n pot estar, veient-nos forasters, d’il·lustrar-nos una mica. El primer que ens van preguntar és que Què hi fèiem, per passar de seguida a explicar-nos que allí s’hi havia rodat una pel·lícula d’Almodóvar “La mala educación” (2004), on es reproduïa un internat de l’època franquista.
Tampoc ens va deixar indiferents el fet que durant els treballs vam veure força curiosos que trobàven en aquest indret quelcom de fascinant, històries d’espiritisme i güisas acompanyen aquest edifici neoclàssic. A la xarxa hi trobareu videos relacionats (aviso, fa una mica de por!!!)
L’edifici principal, actualment es troba tapiat per evitar que el vandalisme, a l’igual que han sofert molts elements de l’entorn, acabi amb aquest edifici que ben segur, trobarà qui sabrà donar-li una nova vida.