Altiplà ha estat realitzant aquest darrer any uns treballs pericials força especials, que han consistit en l’estudi de la Línia de Terme entre Montmeló i Montornès del Vallès. Aquesta línia de terme ha estat causa de litigis entre aquests dos municipis des del segle XIV, data a la qual es remunta el darrer “atermenament” consentit pels dos.
En el marc dels treballs actuals de delimitació municipal a Catalunya s’ha reobert el conflicte latent. Montmeló ha presentat recurs contenciós-administratiu a la decisió presa per la Generalitat, que ha donat la raó en la seva major part a Montornès, i aquí és on intervé Altiplà, que ha rebut l’encàrrec de l’Ajuntament de Montmeló de realitzar l’estudi pericial de la Línia de Terme.
Per poder elaborar el dictàmen hem hagut de treballar amb documentació molt antiga, especialment d’entre els segles XVI i XIX, documentació que ens han proporcionat els historiadors locals de Montmeló, pertanyents al Centre d’Estudis de Montmeló (CEM). La disputa en aquella època tenia com a objecte el cobrament dels delmes d’aquelles terres, que es disputaven el Monestir de Sant Pere de les Puel·les, per la banda de Montmeló, i la Cartoixa de Montalegre, per la banda de Montornès.
Història del litigi
Sembla que l’origen del litigi prové de l’atermenament realitzat en el segle XIV, acordat pels dos municipis. Es va realitzar un afitament al llarg de l’eix del Besòs i el Congost, però unes grans riuades al segle XV es van endur les fites i van fer canviar considerablement el curs dels rius. Aquí és on van començar les raons…
La documentació objecte d’estudi han estat sobretot sentències dictades al llarg dels segles, com la del Batlle General de Catalunya, del 1600 o la del Capità General de Catalunya, de l’any 1820. També s’han estudiat diferents atermenaments o “visures”, com s’anomenaven a l’època, i que consistien en treballs realitzats per geòmetres o pèrits, que reconeixien fites sobre el terreny i dictaminaven si eren certes.
Cal destacar la “visura” realitzada l’any 1665 pel Canciller en Fabrici Pons, a la Reial Audiència, publicada pel CEM, on es descriuen de forma molt acurada cadascuna de les fites de terme municipal.
També és destacable el plànol o “borrador sens midida” realitzat el 1747 per Matheu Puig i Ferin, reconegut geòmetra reial, pertanyent al Reial Tribut del Cadastre. Aquest document té caràcter oficial ja que es realitza amb finalitats cadastrals. Matheu Puig i el seu fill, amb el mateix nom, van ser geòmetres molt prolífics a l’època i van dur a terme treballs topogràfics per molts indrets de Catalunya.
L’any 1819 va començar un nou plet entre els dos pobles, aquesta vegada al Corregiment de Mataró, en la figura del corregidor Baró de la Barre. Els pèrits donaren la raó a Montmeló i el Baró va ordenar l’execució d’una rasa al llarg de la línia de terme, fet que va indignar als propietaris. Les reclamacions del Comte de Darnius, gran propietari de Montornès, van propiciar la intervenció del Capità General de Catalunya, revocant la decisió del Baró de la Barre i donant la raó a Montornès. La decisió d’aquest Capità General va ser molt controvertida, ja que va fer cas omís del pèrits o geòmetres i no es va basar en arguments tècnics.
Es pot considerar que aquells fets del 1819 van ser claus i van marcar un punt d’inflexió en la història de la línia de terme. Degut a aquella decisió Montornès va començar a cobrar els tributs d’aquelles terres, i totes les sentències posteriors es van recolzar en el cobrament de tributs per donar la raó a Montornès.
Des d’aquell fatídic 1819 (per Montmeló) i fins els nostres dies que la línia de terme oficial ha estat sempre la de Montornès, tot i que Montmeló ha continuat reclamant el que creia que era just.
Treballs pericials
Els treballs d’Altiplà han consistit en la interpretació d’aquestes dades històriques des d’un punt de vista topogràfic, i també la reconstrucció de la línia de terme reclamada per Montmeló, que mai fins ara havia estat traçada amb precisió topogràfica.
A partir de les descripcions de fites i dels plànols trobats ha estat possible obtenir la línia de terme històrica de Montmeló amb una precisió d’uns 20 metres. El resultat final és molt bo tenint en compte la precisió que tenien les mesures en el s.XVIII i principis del s.XIX.
Dels plànols trobats en destaquem, per la precisió de les seves mesures, alguns dels croquis trobats al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, pertanyents al segle XVIII. Aquests croquis es tractaven de mesures entre fites realitzades per un topògraf. La unitat de mesura utilitzada és la cana, una antiga mesura catalana, que com el seu nom indica consistia en una “canya” o cana, la mesura de la qual podia variar en funció de la comarca.
Ha estat una experiència molt gratificant poder fer un treball d’aquesta naturalesa. Agraïm l’ajut dels historiadors locals Angel Piñero i Josep Humbert, del Centre d’Estudis de Montmeló, sense els quals no s’hagués pogut dur a terme aquest treball.