Un topogràfic ha d’entrar per la vista?

Sovint esperem que en tot topogràfic hi consti el sistema de coordenades, la projecció, l’escala i en suposem la precisió de les dades representades, però, dit això, si a simple vista té un bon aspecte, ja és un bon producte?

En la seva representació ha d’anar una mica més enllà de les dades preses objectivament, resultants de coneixements tècnics específics, esforçant-se a representar el terreny de la manera més fidel a la realitat i a la vegada el més entenedora possible.

A tall d’exemple, analitzem un tram de camí amb una corba tancada excavat en una pendent natural. Les dades recollides en la figura 1, se cenyeixen a la presa de dades del camí, sense aportar dades del seu entorn immediat i pel que fa a la representació, s’observa una corba composta de trams rectes que seria la pròpia d’un dibuix automàtic i sense revisió.

Altrament, les corbes de nivell no suavitzades no ens transporten al lloc de l’aixecament, doncs la triangulació resultant ha fet que les mateixes quedin dibuixades amb trams amb vèrtexs provocats pel propi model digital, allunyant-lo de la realitat. Així mateix, l’acumulació de corbes en alguns d’aquests triangles no reflecteixen la continuïtat que molt probablement haurien de representar.

 

Figura 1

Figura 2

En la figura 2, tenim el mateix tram però amb algunes diferències en la seva representació. La presa de dades va una mica més enllà del propi camí i la major densitat de punts permet al topògraf que hi ha estat, representar la corba com a tal, la pròpia d’un camí rural on hauria de poder girar un carro o fins tot i altres tipus de vehicles. La millor distribució dels punts permet a més, que les corbes de nivell del camí ens mostrin la veritable pendent d’aquest, la qual a més de constant, és molt més creïble que en la figura 1.

A la part interior del camí, entenem el perquè d’unes corbes molt punxegudes, en veure’s representada la línia de trencament per un petit peu de talús.

Un altre detall que podem observar és la llegibilitat dels textos. Si els textos es col·loquen en llocs on no es tallin amb la resta d’elements del dibuix i orientats són més fàcils de llegir i n’agilitzen la lectura.

Així doncs, veiem com una representació més acurada no només ens ajuda a entendre el plànol topogràfic sinó que és un indicador que el que hi és representat és més fidel a la realitat i respon a la pregunta que ens fèiem com a enunciat: Sí, un topogràfic ha d’entrar per la vista i és que en la figura del topògraf no deixa d’haver-hi també la d’un modest artista garant del realisme.

Roger Sant Vidal