S’acosta l’estiu i és moment de gaudir del privilegi, si es pot, de tenir l’embarcació a punt per salpar. Aquesta és la major preocupació dels qui posseeixen un vaixell amarrat en un port esportiu. D’altra banda, els gestors responsables d’aquestes infraestructures tenen altres preocupacions com assolir la millora continua en la gestió de la prestació de serveis, establir sistemes de control del funcionament de les instal·lacions, minimitzar i controlar la generació i la gestió dels residus especials i no especials de les activitats que es desenvolupen al Port, etc. De totes elles, la que ens hi ha portat a treballar fa referència a la seguretat front als temporals de Llevant que sovint s’abraonen contra la costa, a vegades amb tanta virulència que traspassen totes les barreres artificials dissenyades i construïdes amb la finalitat de d’aturar l’embat de les ones.

No obstant això, situacions excepcionals com la que es va produir el desembre de 2009, amb
ones de fins a 14 metres poden malmetre qualsevol infraestructura, en aquest cas, el moll d’abric, especialment avançat en el seu disseny, en que un gran nombre d’acròpodes van ser arrossegats fins el fons del mar. Per encàrrec del propi
Port Marina Palamós i
Pau Nobell, Enginyer de Camins Canals i Ports i autor del projecte, vam realitzar un estudi topogràfic i batimètric per determinar la secció actual, posterior a la gran Llevantada i a algun temporal més recent.
Per a la realització del treballs vam comptar amb els mitjans portuaris (embarcació semi-rígida) per poder accedir a la part emergida del dic on aquest es troba amb el mar, prenent dades amb GPS de tot el seu perímetre, el qual es va haver de recórrer amb la mar ben tranquil·la.
La part emergida del costat mar es va topografiar amb dificultat, caminant, grimpant i saltant d’un acròpode a l’altre, mentre que la part interior es va haver d’aixecar per topografia clàssica situant una estació al costat oposat de la bocana, des d’on amb el làser es varen poder realitzar mesures sense dificultat.

Per a la batimetria es va comptar amb els mitjans de Litoral Consult , amb una embarcació rígida amb una eco sonda multi feix Imagenex model Delta T instal·lada al costat d’estribord de l’embarcació, emmagatzemant les dades en un portàtil amb el software Hypack-Hysweep.
Les eco sondes operen basant-se en el principi acústic de l’eco. Del transceptor ubicat en el transductor s’emeten polsos ultrasònics que es propaguen en l’aigua a una velocitat aproximada als 1.530 m/s per a l’aigua marina (variable segons la densitat). En arribar al fons o a un obstacle es reflecteixen en ell, retornant al transductor. La unitat transceptora mesura automàticament el temps que triguen els ecos en ser rebuts. Coneixent la velocitat de propagació i el temps que triga el recorregut, es determina la distància recorreguda per l’ona. Com a resultat es pot obtenir un gràfic precís del relleu del fons per sobre el qual es navega.


Els recorreguts resseguits per les captures de dades han estat paral·lels a la línia de costa, resseguint el morro del dic de recer i assegurant la captura de la totalitat del talús amb cobertura total. Tan sols a l’inici del dic, on la poca profunditat no permetia el pas de l’embarcació, s’ha hagut d’aixecar passejant amb el GPS amb aigua fins als genolls, deixant d’aquesta manera coberta tota l’àrea objecte de l’estudi.
Amb posterioritat i a despatx, s’han fusionat totes les dades obtingudes generant un model digital amb corbes de nivell i isòbates cada 0,5 metres. Partint d’aquest model s’han realitzat seccions cada 10 metres, cada 5 metres a la zona més afectada.

