A finals del 2014 i durant els treballs d’urbanització d’un tram del carrer Ripollès al Districte de Sant Martí de Barcelona, es va destapar un refugi antiaeri de la Guerra Civil en molt bones condicions i d’una llargada d’aproximadament un centenar de metres. Se’n coneixia l’existència pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA. A Barcelona se’n construïren al voltant de 1.400.
Informació extreta del Servei d’Arqueologia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona)
Fomento de Construcciones y Contratas, amb Glòria Berga com a Cap de Topografia del Departament d’Obra Civil a Catalunya, ens contracta els serveis de georeferenciació i escaneig de tot el refugi. L’arqueòloga Lourdes Forcades (ATICS SL) que és qui n’està fent l’estudi i l’inventariat, ens indica aquells punts en els que caldrà fer més èmfasi (inscripcions, objectes…) per al posterior estudi de detall.
Els treballs s’inicien amb la georeferenciació del projecte per mètodes clàssics amb estació total, partint de bases de l’Ajuntament de Barcleona (I.M.I). Els treballs d’adequació per part de FCC consistiran en la neteja del refugi, il·luminació i ventilació forçada, que ens haurà de permetre l’accés a la zona de treball seguint tota la normativa de seguretat i salut, entre la qual hi ha l’haver realitzat el Curs d’Actuació Preventiva en Espais Confinats.
L’escaneig el realitzem amb un escàner Leica Scanstation P20 el qual es poden obtenir fins a 1 milió de punts per segon amb una precisió 3D de fins a 3mm a 50 metres. Previ a la fase d’escàner, el P20 realitza fotografies, les quals dotaran cada punt d’un atribut de color que permetrà obtenir una visualització realista del propi núvol de punts obtingut, el qual amb una aplicació senzilla, el Truview.
Un cop realitzat el treball de camp, realitzem el post-procés amb el Cyclone, obtenint el model GEO referenciat, emparellant les dianes que haurem anat situant com si es tractés d’una poligonal, amb errors al voltant del mil·límetre.
El Truview ens permetrà navegar per la galeria i prendre mesures o obtenir coordenades del model generat. Aquesta serà probablement, l’eina més útil per als arqueòlegs, doncs disposaran de tota la geometria del refugi antiaeri per poder-ne fer l’estudi des del propi despatx, escurçant el temps d’estada dins la zona, sense entorpir el curs de l’obra d’urbanització ni córrer riscos innecessaris.
Malgrat semblar una fotografia, es tracta del núvol de punts generat, sobre el que ens podrem moure posicionant-nos ens els diferents punts de vista de l’escàner per l’interior del refugi. Amb aquesta eina podrem a més, posar etiquetes en aquells punts que es considerin d’interès o generar hipervincles, com en el cas que ens ocupa, on s’han obtingut fotografies de les diferents inscripcions o detalls que es poden veure en el propi model en la posició exacta on es troben.
Passem al 3DReshaper. En tractar-se d’una galeria ens trobem amb que la proximitat entre l’escàner i les parets ens ha generat una densitat molt elevada de punts, els quals haurem de tractar per trams. Així doncs, retallem el refugi en parts de les quals anirem netejant dianes, cables o altres objectes que puguin entorpir el modelat.
El modelat ens permetrà treure seccions i també li podrem aplicar la textura de les fotografies realitzades amb càmera reflex i una major definició, obtenint d’aquesta manera imatges virtuals 3D dels detalls interessants de la galeria, com relleus o inscripcions.
Hem participat per part d’Altiplà Serveis Topogràfics:
Marc Sanllehí. Enginyer Tècnic en Topografia
Jordi Massallé . Enginyer Tècnic en Topografia
Raimon Serna. Enginyer Tècnic en Topografia
Oleguer Basora. Grau en enginyeria geomàtica
Agraïments:
Carlos Valle: Leica Geosystems
Glòria Berga: Enginyer Tècnic en Topografia. FCC
Lourdes Forcades i Marta Fàbregas: Arqueòloga. ATICS